[Article de Àlex Romaguera, periodista del diari “El Triangle”, versió digital. 14-02-2011]
Més enllà del procés judicial, el cas d’en Jona il·lustra la perversa anomalia democràtica que suposa criminalitzar les veus partidàries de garantir l’accés a un habitatge digne mentre s’accepta, per decret llei, l’ús d’aquest dret universal amb finalitats especulatives. Així ho permeten les institucions del nostre país, que enlloc de crear pisos de protecció oficial i donar sortida a un parc de 80.000 pisos buits només a Barcelona, venen sòl públic a noves constructores perquè aixequin grans blocs de formigó amb els quals especular amb aquesta necessitat peremptòria.
El Forat de la Vergonya, on les excavadores de la promotora Procivesa/Focivesa van desplaçar 200 veïns i arruïnar el projecte ecològic que s’hi desenvolupava per fer-hi un pàrquing privat, va desfermar les protestes de centenars d’entitats i persones com en Jona. Ara és ell qui, a partir d’un artifici processal, ha de passar comptes per la seva actitud militant en defensa de l’habitatge com l’espai a partir del qual tothom ha de poder construïr una vida digne i projectar-se socialment com a membre de la comunitat. La solidaritat amb en Jona és un exigència ètica per posar el descobert la irracionalitat d’aquest sistema de garanties en què drets bàsics, com l’habitatge, l’educació o la salut, són convertits en privilegis al servei d’una minoria.
(pots consultar la noticia en format original clickant aquí)
