Jona: judici a l’especulació

[Article de Àlex Romaguera, periodista del diari “El Triangle”, versió digital. 14-02-2011]

Aquest dilluns, 14 de febrer, comença a Barcelona una setmana decisiva per en Jona i el moviment en defensa d’un habitatge digne. La història d’aquest activista social, veí del barri de la Sagrada Família, anirà lligada indestriablement a la lluita contra l’especulació urbanística que es produeix a les principals ciutats catalanes. Al Jonathan Ivorra, pel qual diversos col·lectius dedicaran una marató d’actes solidaris, és una de les víctimes col·laterals de les polítiques públiques que han deixat l’habitatge al mercè del negoci immobiliari. Arrestat el 13 d’octubre de 2006 en una marxa de denúncia contra la reforma que es produïa al rovell de l’ou de la Barcelona Vella, conegut com el Forat de la Vergonya, sobre ell recau l’acusació d’haver llançat coets contra la policia, raó per la qual se li demanen 8 anys de presó en tant que autor d’uns presumtes delictes de desordres públics, danys i atemptat a l’autoritat.

Més enllà del procés judicial, el cas d’en Jona il·lustra la perversa anomalia democràtica que suposa criminalitzar les veus partidàries de garantir l’accés a un habitatge digne mentre s’accepta, per decret llei, l’ús d’aquest dret universal amb finalitats especulatives. Així ho permeten les institucions del nostre país, que enlloc de crear pisos de protecció oficial i donar sortida a un parc de 80.000 pisos buits només a Barcelona, venen sòl públic a noves constructores perquè aixequin grans blocs de formigó amb els quals especular amb aquesta necessitat peremptòria.

El Forat de la Vergonya, on les excavadores de la promotora Procivesa/Focivesa van desplaçar 200 veïns i arruïnar el projecte ecològic que s’hi desenvolupava per fer-hi un pàrquing privat, va desfermar les protestes de centenars d’entitats i persones com en Jona. Ara és ell qui, a partir d’un artifici processal, ha de passar comptes per la seva actitud militant en defensa de l’habitatge com l’espai a partir del qual tothom ha de poder construïr una vida digne i projectar-se socialment com a membre de la comunitat. La solidaritat amb en Jona és un exigència ètica per posar el descobert la irracionalitat d’aquest sistema de garanties en què drets bàsics, com l’habitatge, l’educació o la salut, són convertits en privilegis al servei d’una minoria.

(pots consultar la noticia en format original clickant aquí)